Patum
De Costumari
Tot i que la Patum de Berga forma part de les celebracions de Corpus, aquesta en si mateixa constitueix una excepció dins d'aquestes. Aquest és el nom que reb l'antiga Bulla a les Festes del Corpus de la ciutat de Berga. El nom li ve del repic del Tabal que el dia de l'Ascenció anuncia l'inici de les celebracions. La Patum consisteix en una representació sacra-històrica popular a través d'uns personatges mÃtics i simbòlics que salten i dansen al so pregon d'un tabal, acompanyats d'una música enardidora, d'un gran esclat de fuets, i d'una caracteristica similarintensa participació del poble.
Sembla que els orÃgens de la Patum els hem d'anar a buscar en l'època en què cristalitzà la processó del Corpus, entesa però, com a conjunt d'entremesos i figures amb què hom volia enaltir plà sticament el triomf del Sagrament, tal com succeïa en moltes poblacions de Catalunya.
Amb tot, és admès avui dia que alguns d'aquests elements ja existien (algun des de fa molt temps) i que, en el cas de Berga, prengueren el nom de la Bulla (al.lusió al bullici que s'hi crea) i més tard el de Patum, per onomatopeia del so del tabal: pa-tum, pa-tum, pa-tum...
Per tant, sembla que cal situar-ne els inicis a mitjans del segle XIV. Evidentment, la Patum no fou pas instituïda de cop i volta, sinó que de mica en mica s'aniria formant fins a veure's definitivament institucionalitzada i vinculada a la festa del Corpus, com ja s'ha esmentat. Antigament s'havia fet dintre l'església, cosa que fou prohibida l'any 1723. D'aleshores ençà , ha restat com una cosa a part, tot i que mentre es va mantenir la processó del corpus, algunes comparses encara l'acompanyaven.
Voler-ne escatir el siginificat és difÃcil. Si regirem els papers d'èpoques reculades, veiem que els significats són al gust de l'època; amb tot, podem dir amb tota certesa que la personificació de la lluita del bé contra el mal hi és constantment.
La Patum s'inicia el dia de l'Ascenció, quan el tabal recorre part de la ciutat per anunciar-la. La segona cita té lloc el diumenge de la Trinitat, l'anterior al de la setmana de Corpus. A la plaça Viladomat es fa la prova dels quatre fuets, que avui és tècnicament innecessà ria, però que antigament es feia per probar-los. ja que els fuets cassolans. Amb el dimecres, arriba la vigÃlia de Corpus, aixà al migdia hi ha la passada amb els tabals que acompanyant als gegants a qui seguiran els músics. De nou al vespre, la passada, amb la participació també del tabal, les guites, les maces i els gegants vells. Sortint de la plaça de Sant Pere la comitiva recorre el nucli antic. Tot i això, parada rere parada, amb piscolabis inclòs (normalment, coca) i barreja a dojo (barreja de Berga: moscatell i anÃs), aquesta minipatum ambulant acaba de matinada després d'un tirabol a la plaça de Sant Joan i un de darrer a la de Sant Pere. La Patum de debò arriba el dijous de Corpus. Al migdia, a la sortida de l'ofici hi ha la Patum de lluïment, és a dir, una patum una mica més tranquil·la i sense salt de plens ni tirabol. I a la nit, a dos quarts de deu, Patum completa. El tabal, davant d'una plaça de Sant Pere plena a vesar, marca greument, l'inici de la Patum. Hi ha patums de lluïment el dijous i el diumenge de Corpus al migdia, i patums completes els mateixos dies a la nit. A més, hi ha Patum infantil (de lluïment al migdia, completa a la tarda) el divendres. També hi ha altres actes de caire lúdic, però el seu protagonisme és ben poc. I és que la Patum, ho omple tot.
Aquesta festa és considerada Festa Tradicional d'Interès Nacional des del 1983 i Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat desde el 25/11/2005.
