Sant Joan
De Costumari
La religió ha copat gairebé totes les festes del calendari actual. Uns exemples podrien ser Nadal, la Puríssima, mare de Deu d’agost, les festes patronals... i per que no Sant Joan. Però la veritat és que Sant Joan, a l’igual que Nadal, és una festa pagana transportada a la religió catòlica. Es tenen dades de que els romans, segons explica Ovidi, celebraven les pal•lílies, o sia, les festes en honor de Pal•las, divinitat del foc. Durant aquestes festes, es creia que les herbes i les aigües tenien virtuts màgiques i encenien fogueres que la gent saltava tres vegades per a obtenir salut i felicitat. Ovidi també explica que va ser en aquestes festes on es va descobrir el foc. Tampoc és casualitat que aquesta divinitat fos la deessa de els prats i els ramats., que havent passat la primavera, ja estaven llaurats. Les falles de St. Joan recorden les festes efesties en honor de Vulcà, deu del foc, grec i aquestes varen ser copiades pels romans. Els efestos corrien amb destrals enceses deixant anar guspires per allà on corrien talment com ho fan ara els diables o també es va fer en època medieval. Les festes no s’acaven aquí sinó que hi ha milers de rituals a reu del món per a celebrar aquest esdeveniment. Segons les costums que es poden trobar arran d’aquesta festivitat, es podria deduir que la cendra i els rostolls cremats, procedents de les fogueres, servien de repel•lent d’insectes i fertilitzant per als camps.
Aquesta és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, la flama del Canigó, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles als Pirineus i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... És una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i la celebració del solstici d'estiu. Per això, des de fa temps, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials. Els anys 80, per exemple, la Crida a la Solidaritat va fer una campanya i una recollida de signatures perquè el 24 de juny fos festiu (abans no ho era), i diverses entitats han mantingut viva la iniciativa de la flama del Canigó, que escampa el foc de la llengua des del Nord per les fogueres de tots els pobles i ciutats.
